Porte 17 anys en l’educació amb persones adultes, i després de pegar-li moltes voltes al cap, em plantege com ha evolucionat la societat i els recursos al nostre abast.
Durant els últims anys, he anat implantant a les meues classes l’ ús de les noves tecnologies, i he pogut comprovar els grans avanços que aquesta àrea ha patit en els últims anys.
Com eren les meues classes fa uns 10 anys? La veritat és que res a vore en el que faig avui en dia.
Les meues classes actuals estan repletes d’una gran quantitat de recursos per tal de motivar als meus alumnes, aquests al trobar-se en el nivell d’alfabetització necessiten unes ajudes extres alhora de poder aprendre la lecto-escriptura. Aquestes ajudes les puc tobrar en l’actualitat en activitats de Jclic, en suports informàtics, en vídeos, Internet... I es en aquest moment quan em plantege, fa 10 anys sense tot açò podia sobreviure?
Es tal la quantitat de recursos tecnològics que utilitze amb els meus alumnes que intente recordar com ho feia abans sense aquestes i em pareix impossible com ho podia fer.
Es en aquest moment quan puc plantejar-me el passat, present i futur de les noves tecnologies a les aules.
Tenim que remuntar-se a uns 50 anys enrere on la utilització dels ordinadors en les aules era impensable, poc a poc es varen anar introduint a les aules com una mena de instrument per a les àrees de ciències , matemàtiques i enginyeria. Utilitzant-se com una ferramenta per a la solució de problemes, substituint el ús de la regla de càlcul.
El 1959, la Universitat d'Illinois va iniciar un dels primers projectes, a gran escala, per a l'ús d'ordinadors en l'educació. En aquesta ocasió, per primera vegada, estudiants de diversos nivells es van integrar en una xarxa de comunicació.
El 1963, es van desenvolupar una sèrie de programes educatius que permetien als alumnes verificar les seves respostes immediatament. Per primera vegada, els estudiants van començar a tenir una participació més activa en el seu procés d'aprenentatge.
En els anys vuitanta, les super computadores fan la seva aparició i, juntament amb això, l'accés a xarxes de telecomunicació especialitzades, cosa que va permetre la creació de sistemes com Internet, que van generar un intercanvi i accés mundial a fonts d'informació. Això, com a conseqüència, està generant canvis en l'educació.
L'actual tendència està encaminada cap a l'elaboració de sistemes interactius que permetin als alumnes concentrar-se en el raonament i en la solució de problemes. Andrea DiSessa, comenta que el truc consisteix a no utilitzar l'ordinador per convertir les experiències en abstraccions, sinó en transformar les abstraccions, com les lleis de la física, en experiències.
En l'actualitat, s'estableix en l'escola una educació en què el mestre és el guia en la creació del coneixement i formació de la personalitat del nen, ajudant-hi a ser crític, en la mesura del possible, amb la informació que reb per qualsevol dels sentits.
Després d’aquesta xicoteta introducció en l’historia de les noves tecnologies en el aula, em toca plantegar-me una pregunta: Què ens espera en els pròxims anys?
Continuaré reflexionant sobre tot allò que ocorre en el meu dia a dia.
