Què pasa quan et troves davant d’una gran quantitat de noves tecnologies i t’adones que aquestes no són utilitzades de la millor forma a les aules d’adults?
Ens trobem en una època on conviure a totes hores amb ordinadors i invents tecnològics és el pa dels nostres dies. Per aquesta raó en va parèixer tan estrany que alguns companys de professió es troben encara en classes de informàtica sense un projector o un ordinador individual per alumne.
Estic referint-me sobretot a les escoles d’adults, en les quals els alumnes aprenen els components dels ordinadors a través de les explicacions que el mestre fa a la pissarra ( i no digital…) amb el seu guix i esborrany. Com podran aprendre aquests alumnes si no estan tenint un contacte directe amb el ordinador?
Per aquesta raó vuic plantejar un canvi. Un canvi en la manera d’ensenyar a les aules d’adults, un canvi on s’incorporen les noves tecnologies com transport per a una millor educació, un canvi en el qual es contempla l’ús de les Tic per a dur a terme el procés d’alfabetització, un canvi en el qual els alumnes aprenguen a aprendre.
Però aquest canvi serà possible?
